L' Ajuntament proposa ubicar a la pedrera del castell un gran aparcament connectada amb la nova carretera de circumval·lació que proporcionaria accés al centre de la ciutat a través dels túnels de la guerra civil, juntament amb un equipament cultural i un teatre-auditori o un centre de conferències. Per tal de finançar i operar això, es va decidir incorporar activitats amb ànim de lucre de caràcter social per a l'ús públic, com ara un complex de cinemes, espais culturals addicionals, una zona comercial i un hotel, amb un complex basat en el model alemany de de propietat pública centres turístics.

El projecte de la pedrera a Dénia és fruit d'una decisió estratègica molt intel·ligent per una ciutat compromesa amb la concentració de les activitats clau en el centre, per tal de garantir a assegurar que el centre segueix sent la part més interessant i dinàmica del territori i en la aquesta forma d'atreure l'energia del desenvolupament urbà, social i econòmic allà.

En quina categoria pertany una muntanya artificial?

El projecte de Dénia emergeix com la possibilitat de concentrar en un lloc de valor històric, social i cultural excepcional intuïcions expressades anteriorment en relació amb la possibilitat de convertir l'acte de la construcció en una operació de paisatgisme, en què l'estructura resultant segueix el estructural i formal la lògica d'una muntanya. D'aquesta manera, aquest projecte va plantejar el repte de proposar una estructura que va respondre a l'escala del gran buit que és el llegat de les intervencions materials en el lloc en el curs de la seva història.

Per tant, el primer pas era definir una estructura a gran escala que descansava a terra del planter i en la seva part frontal, de manera que la base de l'estructura es recolza tant en la vertical i el pla horitzontal. Si la projecció horitzontal del romboedro és hexàgons, vam decidir que la superfície de la muntanya ha de ser construït sobre la base de tres hexàgons de diferents mides de tal manera que la més propera a la terra seria el més gran, de manera que la topografia que sorgit que permetria el moviment de persones en espais més grans.

El programa proposat en el projecte s'organitza al voltant de la creació de tres grans buits que actuen com a pols d'atracció per als continguts relacionats amb el programa. La geometria d'aquests cristalls programàtiques es defineix a través de la superposició, l'agregació o unió de diversos tipus de cristalls de calcita. Aquests buits fan que sigui possible conservar intacta la pedrera en diversos punts clau d'interès en el projecte. La intenció és construir una àgora urbans per la sortida del túnel existent, situat entre la nova estructura romboïdal i la paret de la pedrera, amb diverses activitats recreatives o comercials desplegades al voltant d'ella. L'auditori, situat al centre de la nova muntanya, tindrà accés des de l'aparcament com des de l'exterior de la muntanya, a través d'un vestíbul sota el fossat de la orquesta.El auditori en si és com l'interior d'un instrument, amb una definició geomètrica precisa que assegura una excel·lent acústica. A l'extrem est de la sala un buit interior d'acomodar piscines d'aigua salada a la base del planter, amb naturals il·luminació de dalt gràcies a una geometria que es connecta amb la complexitat i la riquesa dels espais llegada per la cultura àrab que va ajudar a crear la personalitat d'aquest territori.

La superfície de la muntanya també es pot utilitzar per a esdeveniments de música, i es presenta amb un jardí botànic de plantes mediterrànies.

Durant el desenvolupament del projecte vam descobrir l'afirmació de Viollet-li-Duc, en els seus escrits sobre els Alps, que "Déu no podria haver inventat la natura sense la geometria. Viollet-li-Duc utilitza la mateixa geometria que hem utilitzat per reconstruir la pedrera de Dénia, ja que l'estructura bàsica del massís piramidal dels Alps.

La pell és el camí.

L'últim acte del planter serà reconstruir-se. Per aquesta raó, la superfície de la nova construcció ha de ser de pedra i facilitar la regeneració dels sistemes naturals, tant orgànics com inorgànics, que es troben a les muntanyes mediterrànies. El projecte per a la superfície de la muntanya reconstruïda va plantejar la qüestió de si s'ha de crear una superfície amorfa, on la materialitat seria precís, i en el qual la mobilitat seria a les carreteres excavades a la superfície definida, d'acord amb el model de les ermites trobat en els cims dels turons en diverses parts de la regió. No obstant això, aquest enfocament no sembla vàlid, atès que l'oportunitat de definir la geometria d'aquesta superfície serviria per fusionar aquells llocs on la circulació humana és possible gràcies a la suau pendent i altres en què l'accés és més difícil. Per tal de racionalitzar el procés de construcció, es va decidir treballar amb l'hexàgon, amb el suport de l'estructura romboèdrica subjacent, com la unitat bàsica sobre la qual crear una microfotografia que permetria la circulació de vianants. Aquest element podria tenir un gradient de 30 graus (similar a la de la muntanya original) i seria permetre la circulació en gradients que van des 8%, accessible als visitants minusvàlids, al 30% d'una rampa esglaonada. Com un sistema natural, el sistema que va desenvolupar per permetre tenia una forma de proliferació que no era modular, però més afí a les superfícies complexes que es troben a la natura. La solució proposada és una peça en la qual tots els costats es connecten entre si, creant d'aquesta manera rutes micro interiors els gradients de variar en funció de la posició de les peces. Les peces que permeten un canvi de l'escala tenen una geometria especial. D'aquesta manera la superfície de la muntanya emergeix de l'estructura romboïdal del seu interior i convida a una forma de circulació similar a la de les muntanyes de la Mediterrània, en què cada individu traça el seu propi camí.

https://www.youtube.com/watch?v=CGY9DpUcaBY

Crédits:

Arquitecte: Vicente Guallart 
Arquitectes Col.laboradors: COTACERO Taller Arquitectura

Geometría façana: Max Sanjulián 
Auditori: Jordi Mansilla 
Col.laboradors: Ivan Llach, Luna Puig, Nacho Alonso, Raquel Colacios, Barbara Oelbrant , Guillem Augé, Ana Verges, Carlo Mezzino, Li-Un Tsien, Inés Rivaya
Imatges: Laura Cantarella 
Asesor en cristal.logràfica: Albert Soler 
Asesor acústic: Higini Arau 
Estructura: Robert Brufau 
Models: Christine Bleicher, Susanne Schulte 
Model en poliuretà: Luis Fraguada, Monika Wittig 
Fotografía: Luis Fraguada, Monika Wittig